Tanto de meu estado me acho incerto

Tanto de meu estado me acho incerto,
Que em vivo ardor tremendo estou de frio;
Sem causa juntamente choro e rio,
O mundo todo abarco, e nada aperto.

É tudo quanto sinto um desconcerto:
Da alma um fogo me sai, da vista un rio;
Agora espero, agora desconfio;
Agora desvario, agora acerto.

Estando em terra, chego ao céu voando;
Num'hora acho mil anos, e é de jeito
Que em mil anos nao possoachar um'hora.

Se me pregunta alguém porque assim ando
Respondo que nao sei; porem suspeito
Que só porque vos vi, minha senhora.


Luís Vaz de Camoes (1524-1580), Sonetos para amar o amor

Et Felicito Xaval

La setmana passada parlavem de la Goyerías; a l'inici del blog, cap al juliol, un petit post on, en forma de prosa, us explicava l'experiència personal amb la recerca història de material de post-guerra. Un dia d'aquesta faré una proposta bibliogràfica i de documentals que serveixen per aprofundir en el tema de la Memòria Històrica (MH), tasca pendent. Com veieu, la dignificació de la causa Republicana és un tema que m'agrada especialment...

Però avui volia aprofitar aquest espai per felicitar la tasca del informatius de Televisió de Catalunya que, de forma més o menys continuada, fan cobertures informatives sobre notícies i actes relacionats amb la MH. Aquesta setmana m'ha agradat veure que, per fi, es dignificarà un dels espais on la repressió al republicanisme va ser més evident. La dignificació pal·liarà, al meu entendre, un altre greuge, que és el d'haver convertit un escenari de la lluita revolucionària, o de la persecució a aquesta pràctica, en un dels centres comercials de la zona alta amb més història. Val la pena trencar aquest tipus de coincidències tan macàbres, que voluntària o involuntàriament, converteixen un espai històricament marcat per la revolució social en un escenari del consumisme descontrolat de la nostra era... Coincidència o no, potser caldría també fer el mateix amb el centre comercial de la Maquinista, antigament una de les fàbriques amb més agitació social i política, i de major capacitat productiva de Barcelona (La Maquinista, Terrestre y Marítima).

Sembla doncs que finalment, a l'entorn del centre comercial del Corte Inglés de Diagonal amb av. Carles III, s'hi instal·larà alguna espècie de plafons, o plaquest informatives, que serviràn per explicar que en aquella mateixa parcel·la, i fins l'any 1955, hi va existir la Presó de Dones de les Corts, que ja funcionava en l'època republicana, i que durant els primers anys del Franquisme va arribar a allotjar a més de 1500 dones en condicions infrahumanes. Com tot aquest tipus d'institucions, era regentada per l'església...

ENDAVANT AMB AQUESTES ACCIONS!!

podeu veure la notícia en aquest enllaç

Mor Maria Rodríguez, la Goyerías, una de les últimes i de les poques dones maquis

Copla de la Cárcel de las Ventas

Com informen alguns diaris:
Mor als 90 anys una icona de la lluita antifranquista, represantant de les dones que van participar al maquis.
Passant per les presons de Madrid i Màlaga i visquent a les barraques de Montjuïc i el barri del Gornal de l'Hospitalet, mor envoltada de la seva família, però encara amb sensació de por...
Des d'aquí, en meu petit homenatge.

llegeix més

 

D'aquestes tres, quina et carregaries?

Tres exemples d'arquitectura brutalista (anys 70 del passat segle XX): el primer és la Catedral Metrolitana del barri de la Lapa de Rio de Janeiro, una edificació extranya enmig d'un barri antic, algo degradat però amb edificis preciosos del XIX art decó. Queda flanquejada pels famosos Arcs de Lapa, i realment impressiona veure un edifici de culte amb aquest aspecte.

El segon és el Tribunal Constitucional Espanyol, aquest surt bastant als diaris, així que no val la pena comentar-ne res.

El tercer, icona del mon estudiantil de barcelona i rodalies, era la biblioteca de Filosofia de l'antiga Facultat de Geografia i Història (Filosofia, Història de l'Art i Antropologia, vaia, lo mejor de lo mejor...). POpularment conegut com a OVNI, va ser enderrocat ja fa uns anys per deixar lloc a l'edifici del Parc Científic de la Universitat de Barcelona, un lloc on es veu que fan recerca però que no acaben d'entendre allò de conservar els elements únics de la ciutat. Era l'únic exemple d'arquitectura brutalista de la ciutat, i va caure per traslladar-se al molón barri del Raval, per fer ciutat, millorar el barri i totes aquestes mandangues dels designers de la gran ciutat... en el fons, la nova facultat acaba sent un edifici lleig, molt més desagradable, posat al putu centre de Barna i envoltat de caos...

Quin dels tres exemples era més necessari d'enderrocar?? Un dels milions de llocs de culte del planeta, l'altre on alguns decideixen per molts, o una biblioteca de lletres????És clar, el saber no ocupa lloc, i menys si el fas desaparèixer...