divendres, 15 d’octubre del 2010

i ja en van dos: CAETANO VELOSO POPS!

Caetano Veloso pops!!

 Billy Jean - Caetano Veloso

she as more like a beauty queen from a movie scene
I said don"t mind,but what do mean i am the one
Who will dance on the floor in the round
She said iam the one who will dance on the floor in the round
2nd verse
She told me her name was billie jean,as she caused a scene
The avery head tuened with eyes that dreamed of being the one
Who will dance on the floor in the round

People always told me be careful of what you do
And don"t go around breaking young girls"hearts
And mother always told me be careful of who you love
And be careful of what you do "cause the lie becomes the truth

Billie jean is not my lover
She"s just a girl who claims that iam the one
But the kid is not my son
She says iam the one,but the kid is not my son

For forty days and forty nights
The law was on her side
But who can stand when she"s in demand
Her schemes and plans
"cause we danced on the floor in round
So take my strong advice just remember to always think twice
(just think twice)

She told my baby that"s a threat
As she looked at me
Then showed a photo of a baby cries
Eyes would like mine
Go on dance on the floor in the around baby

People always told me be careful of what you do
And don"t go around breaking young girl"s hearts
She came and stood right by me
Then the smell of sweet perfume
This happened much too soon
She called me to her roon

Billie jean is not my lover
She"s just a girl who claims that iam the one
But the kid is not my son
She"s just a girl who claims that iam the one
But the kid is not my son

Ah, look at all the lonely people
Ah, look at all the lonely people
Ah, look at all the lonely people
Ah, look at all the lonely people

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Vário do Andaraí, l'escriptor-taxista









Amics i amigues, una recomanació fruit de l'atzar...

La nit de dissabte, després de sortir del teatre i sopar, varem anar a la Mangueira a veure la tría de la Rainha del Carnaval d'aquella escola de samba...(això ja es mereix un blog!), però el tema no és aquest.
Per arribar-hi varem agafar un taxi entre 4 persones i jo, viatjant al davant, vaig estar parlant amb el conductor - d'one ets? què feu per aquí? - lo típic, conversa de taxi, com la d'ascensor però més llarga... Després d'entregar-nos uns punts de llibre del seu blog, ens va explicar que ell era també escriptor, que feia poc havia guanyat un premi literari brasiler, el Jabuti, per la categoria Contos e Crónicas. Així doncs, arribada la calma després del cap de setmana intens, faig un cop d'ull al seu blog...
Feu-ho vosaltres també! El paio és taxista i artista! Escriu força i també canta i toca la guitarra!
Parabéns i gràcies pel viatge!!!

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Ele é o Cara!

Si fa política com feia gols, aquest país avançarà!!Si pot ser tan efectiu en la política com ho ha estat amb la pilota, aquest home pot acabar amb la corrupció??O és part d'ella??
Aquest és el problema de la corrupció, que és tan invisible i poc perseguidam alhora que eficaç en determinats ambients, que per aquestes latituds es veu a tot polític com un personatge corrupte per definició. Quan et pares a pensar en alguna de les coses que aquí passen amb total normalitat t'atures, i dius: "espera, això que estic veient o això que aquí està passant no és tan normal, no és tan bonic, en realitat fa pudor a podrit..."
Per sort o per desgràcia he arribat a aquesta terra a la fase final d'un procés de campanya electoral al qual jo no estava massa acostumat. De fet, tot i que acostumat a un model electoral viscut a casa, ni tan sols el propi em senta bé, no em convenç, em sap greu però no m'ho empasso i el millor de tot és que no m'ho vull empassar, no tinc perquè fer-ho, sóc capaç de crear la meva opinió. A l'escola, la facultat i també a casa et demanen que tinguis esperit crític, i resulta que quan el tens se't tatxa s'extremista, de "grunyón", d'utòpic. D'una vegada i per totes: hem de ser crítics o no ho hem de ser? Jo ja m'he respost a la pregunta, he emès i practico un discurs crític perquè vull, perquè JO ho he decidit.
No em crec pràcticament cap dels punts bàsics de la forma d'escollir els "representants del poble"; de fet, ni tan sols crec que el poble hagi de tenir representants, és el principal factor que crea desajustaments. Si assumeixes que algú prendrà les decisions per tu, l'estàs posant directament en una situació de privilegi, creant voluntàriament un grup de gent que viurà per damunt de la teva realitat, en la majoria dels casos amb molts més preivilegis i facilitats que tu...Jo no ho faré, qui vulgui que ho faci, però que assumeixi també el seu paper servil. De la mateixa manera que em diuen "si no votes, no opinis després", jo podria dir allò de "si votes, ets responsable d'allò que passa".
Com sempre, aplicaré el sentit de l'humor també en aquest cas, i diré que entre tots els lladres n'he reconegut un per davant dels altres.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Volver a Buzios

Entre la bogeria d'una de les ciutats més grans del món, es troben alguns camins que et porten "fora muralles". Si els trobes i tens ganes, no els passis de llarg. Agafa'ls amb força i camina més enllà, sempre més enllà...
Una de les parades obligades serà el Nomad Hostel en temporada baixa (agost-octubre), un llogaret enmig del centre de Buzios, poblet tropical. A unes tres hores de camí al nord de Rio, i a la punta d'una petita península de 20km de llargada per deu d'ample, es troba flanquejada per una vintena de platges de totes les mides i colors, i per tots els gustos.
Però no t'enganyis amb la primera descripció i amb la sensació final de calma, perquè mentre hi siguis només podràs fer dues coses, platja o compres... si si, muntat a l'estil occidental total, els dos carrers que formen el centre del poble són una successió de totes, i de les millors marques tan nacionals com internacionals. Enmig de totes elles, menjar també de tota mena. Ple, ple, ple de botigues de tots els colors que proven de treure importància a les platges de la zona. NO HO ACONSEGUEIXEN
La bojeria es va implantar amb l'arribada de Brigitte Bardot. L'actriu, que hi va fer unes petites vacances, va aconseguir posar aquell racó de món de moda, fent que tothom hi volgués anar també. Des de fa menys d'una dècada, et pots fer una fotografia amb l'estàtua de l'actriu, mentre seus al seu costat al passeig de mar o orla...
Però sobretot, platges sorprenents, petites, mitjanes i grans...Fins i tot, en una d'elles, hi vem veure un pinguí que, molt i molt despistat, probava de passar la calor i trobar un moment oportú per tornar al mar i recuperar la seva ruta perduda...
Només mira el mar, relaxa't...