El dia 22 de juliol, a les 12'29 hora Rio, 17'29 hora Barcelona, pensava:
Ja he fet el salt, ja he volat i he anat a petar a l’altre costat del bassal, aigua freda sota els peus enmig la negranit i el zum dels motors, apagats amb acords de calamaro, de keni arkana o peter tosh…
20 hores i torna l’aire fresc, l’aire tropical banyat d’un intens sol hivernal [¿?]. El cos em renya per haver-lo castigat, però li demano paciència, que venen corbes i ens ho passarem bé tot i la primera estrujada. Comencem a caminar per la gran metròpoli a qui anomenen Rio, tothom és brasiler, fins que no es demostri lo contrari. Una formigueta més enmig el gran formiguer, la mateixa actitud que aquestes, que semblen necessitar-se les unes amb les altres, però que quan treballen s’esquiven sense més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada