divendres, 29 de juny del 2012

On ets Pepitu?


Amb aquesta simple pregunta comença la recerca del tiet Pepitu, Josep o José per altres, i qui sap quants noms més...
En Josep Ballús i Galí va néixer prop de Barcelona cap al 1915, però ràpidament va traslladar-se amb la família cap al barri del Poble Nou de la Gran Ciutat. Els records d'infantesa i adolescència de l'avi el dibuixen com un peó de taller, algo esbojarrat, que a més de seguir l'estela dels més propers, "jugava" a ser anarquista...
La història es posa interessant quan, començada la guerra i després dels Fets de Maig de 1937 el Pepitu decideix, obligat per les circumstàncies, marxar de la ciutat que l'ha vist créixer i agafar el camí de l'exili...
Entre el '37 i la meitat dels anys 50 en Pepitu va enviant algunes cartes a la seva mare, de tò familiar típic de la correspondència de l'època, en les que sovint envia especial atenció al "nen", el meu avi Josep Maria. En una d'elles fins i tot li fa arribar un rellorge d'or que encara guarda amb delicadesa i que tot just ara ha tret del calaix, li ha tret la pols i l'ha dut a arreglar per tal de lluir-lo amb l'emoció del nen que encara és tot i superada la vuitantena!

En l'última carta enviada, la qual no guardem però l'avi recorda, en Pepitu explicava a la família que tenía intenció de marxar des de París cap a Mèxic, la segona casa dels Republicans... Demanava que, si no tornava a enviar carta, la família no el busqués, no intentés trobar-lo. La família així ho va fer, sabent com sabia que qualsevol acció en aquell sentit podia posar en perill al Pepitu o potser també a ells. Havien tingut costància d'alguna que altra activitat "il.legal" del fill exiliat, aixì que la cosa va quedar guardada molt al fons del calaix dels records.

Fins ara!

Qui té dos dits de front sap que oblidar és un gran error, silenciar encara més. Els anys han passat, i el tiet Pepitu ens perdonarà, sigui on sigui si és que encara hi és, quan sàpiga que l'estem buscant, que ens interessa allò que va fer, que sabem perquè ho va fer i fins i tot ens agrada.

Continuarà...

2 comentaris:

  1. Ja saps nen, si vols algun voluntari per anar a buscar-lo in situ estic disponible....Ja informaras de com va la búsqueda....pol

    ResponElimina
  2. ostia pol!!cuanto tiempo...
    quan tingui més info, que no és poca, muntem una escapada a Paris fijo!! ens veiem a l'agost i t'ho explico! el paiu era un petarderu!!!

    una abraçada!

    ResponElimina